PROJECTE DE CIÈNCIES 2015
Un any més els nois i noies de 6è hem fet en nostre
projecte de ciències intentant seguir el mètode científic, és a dir
reflexionant sobre un tema que ens interessés, pensant què en sabíem i què és el
que en volíem aprendre. Així cadascun de nosaltres hem pensat una hipòtesi, hem
dissenyat un experiment per a veure si aquesta hipòtesi es complia i després de
fer-lo hem comprovat si la hipòtesi era certa o no i n’hem tret unes
conclusions força interessants. Però la nostra feina no ha acabat aquí, llavors
hem hagut de construir un pòster que ens permetés ensenyar de manera gràfica
tot el que havíem après i finalment ha vingut el que ens ha atabalat més que
era exposar-ho a l’escola. En l’exposició hem hagut de preparar les nostres
explicacions perquè fossin prou entenedores per nens i nenes d’infantil, de
primària, de secundària i també per les famílies que ens han vingut a veure,
Aquí teniu una mostra de tota la feina feta.
El meu experiment anava sobre les mescles dels líquids i
m’he adonat que aquestes barreges no depenen només de les diferents densitats
sinó també de les diferents polaritats que són les que determinen si uns
substància és soluble a l’aigua o no. Una substància polar és com un imant té
una part positiva i una part negativa, l’aigua té les propietats d’un imant i
quan una altra substància també és polar els dos pols de els substàncies
s’atreuen i les substàncies es barregen.
PAU NÚÑEZ DE PRADO MALET
La meva hipòtesi era que els ous ecològics eren més
resistents que els de factoria, per això vaig dissenyar un experiment que consistia en
deixar diferents categories d’ous en un envàs amb aigua i colorant per veure
com el colorant es filtrava fins el rovell de l’ou. El que va passar va ser que
va entrar més colorant als ous ecològics que als de factoria, això crec que vol
dir que són més porosos. També em vaig fixar que la clara s’ha tenyit de
colorant i el rovell no.
ROCÍO BIGAS GONZÀLEZ
M’agraden les flors i he volgut fer un experiment per veure
si les flors creixen millor en un ambient perfumat que en un que no ho és. Així
he après coses sobre els clavells i la història dels perfums i he comprovat que
les flors amb les que he treballat han crescut més si estaven perfumades que si
no ho estaven.
MARTA PLANDIURA ROCA
La meva hipòtesi era que la magrana és millor antioxidant
que la llimona. Per fer-ho ha tallat talls de poma i els he anat polvoritzant
els uns amb suc de llimona i els altres amb suc de magrana per veure quins
trigaven més a oxidar-se. L’oxidació es produeix perquè la fruita entra en
contacte amb l’aire i perd electrons, per tant es tractava de reduir aquesta
reacció química utilitzant la vitamina C que és un antioxidant natural que
contenen la llimona i la magrana.
El que he comprovat és que encara que la magrana sigui un
antioxidant molt beneficiós pel cos humà, la llimona és millor per la poma.
BERTA RIBERA CUBERO
El meu experiment anava sobre l’alimentació de les
plantes i com que una part molt important és la necessitat de llum per crear el
seu propi aliment a través de la fotosíntesi, he dissenyat un laberint en forma
de caseta i he pensat que la planta seria capaç de trobar la sortida del
laberint per si mateixa. Tot i que la hipòtesi era certa, el que m’ha passat ha
sigut que la planta era massa gran per la caseta que he construït.
IBRAHIMA SYLLA
La meva hipòtesi era que les pilotes de cuir són més
ràpides que les de plàstic. Primer es tractava de xutar la pilota de plàstic a
una distància de 3 metres des d’una paret i cronometrar el temps que trigava a
arribar a l’altra paret. Després xutar la pilota de cuir a la mateixa distància
i també cronometrar-ho. Aquesta prova la vaig repetir 5o vegades i vaig veure
que la de cuir era més ràpida, però també vaig veure que depenia molt de la potència amb la que xutava
i que era difícil xutar sempre amb la mateixa potència.
ALEJANDRO ÁLVAREZ FERNÁNDEZ
Jo volia demostrar que la nicotina no només perjudica els
pulmons de les persones sinó que també destrossa les plantes. El meu experiment
consistia en posar llavors en testos i anar-les regant, unes amb aigua natural
i les altres amb aigua barrejada amb nicotina líquida, la meva hipòtesi era que
la planta amb aigua natural creixeria molt millor, però no ho he pogut
comprovar del tot perquè la regada amb nicotina també ha crescut.
ENRIC AYMÀ CASSI
La meva hipòtesi de que l’aigua és millor conductor
elèctric que l’oli s’ha complert. He
deixat passar el corrent a través d’un got d’aigua, tot i que degut al baix
voltatge he hagut d’afegir-hi sal; i a mesura que n’hi tirava més, s’anava
encenent la bombeta indicant que l’aigua es tornava més conductora de
l’electricitat. En canvi, amb l’oli no
és possible. Això és degut a que l’aigua dissol la sal i permet que els seus
ions positius i negatius deixin passar la càrrega elèctrica.
JÚLIA SABATER ASENSIO
La meva hipòtesi era que als gossos d’alguna forma o
altra també els afecta la música. Durant set dies he agafat la meva gossa m’he tancat amb ella en una habitació durant
una estona concreta i li he fet escoltar cinc tipus de música diferent per
observar les seves reaccions. La meva hipòtesi s’ha complert ja que la gossa ha
reaccionat de manera molt diferent en cada tipus de música, mostrant-se més
relaxada, nerviosa, alegre o indiferent segons el que sentia.
AINA MOYA MALAGRIDA
La meva hipòtesi era que és possible fer un colorant amb
ingredients naturals que pintés el mateix que els colorants artificials. Per
això vaig agafar suc de dues maduixa i de taronges. En un paper d’aquarel·la
vaig filtrar els sucs i vaig traçar unes línies que em van servir per comparar
amb línies traçades amb témperes i vaig veure que en realitat la meva hipòtesi
no s’havia complert. El meu estudi va ser sobre els diferents tipus de
colorants i tints naturals que s’han fet servir al llarg de tota la nostra
història.
MARTIN LARSEN PEJÓ
Amb el meu experiment volia demostrar que l’aigua és més
forta i destructiva que el vent. Vaig dissenyar diverses maneres de
comprovar-ho fins a trobar la que era més fàcil i pràctica i vaig estudiar la
composició, la velocitat, els efectes
dels vents i de l’aigua. En el meu experiment intentava fer moure les
aspes d’un molinet que feien desplaçar unes peces de plàstic dins un recipient.
Aquest moviment tan sols es produïa quan dins el recipient hi havia aigua i el
molinet la feia moure, per tant crec que la meva hipòtesi es va complir.
La meva hipòtesi era que els gossos veuen amb més
intensitat els colors clars que els foscos. Vaig estudiar la reacció de 8
gossos quan havien de triar entre menjar-se una galeta que estava sobre un
recipient de color fosc i una que estava
en un de clar. Tan sols 2 dels gossos van escollir el color verd fosc mentre
que els altres 6 van preferir el color groc clar. Així doncs la meva hipòtesi
era certa.
OSCAR GARCÍA PALOMO
La llum d’un làser es veu millor en els colors clars que
en els foscos. La meva hipòtesi es va complir, ja que quan el llum làser
s’enfocava cap a una superfície opaca de color clar es produïa un efecte de reflexió
de la llum, mentre que quan ho feia en una superfície opaca negre, es produïa
l’efecte de l’absorció.
ALMA ALTERACHS JIMÉNEZ
El meu era un estudi comparatiu entre persones dretanes i
persones esquerranes pel que fa referència a com es perceben els volums i les
textures segons amb la ma amb que les toques. La meva hipòtesi era que la mà
hàbil era la que sentia millor el volum i la ma no hàbil la textura. Després de
fer l’estudi vaig veure que la meva hipòtesi no s’havia complert del tot. Les
persones esquerranes percebien el volum i la textura amb la mateixa mà,
l’esquerra que és la seva ma hàbil. En els dretans, en canvi, hi va haver
moltes diferències, tot depenia de la persona.
JOEL ORRIOLS PÉREZ
En el meu experiment es tractava d’observar i estudiar el
moviment i la velocitat dels cargols, vaig construir una superfície partida en
quatre compartiments i en cada un d’ells hi havia un material diferent (sorra,
pedres, gespa artificial i cartró) jo creia que ells es desplaçarien amb la
igual facilitat en els diferents mitjans, però en realitat no ho he pogut
demostrar perquè no he aconseguit que es desplacessin en línia recta ni en una
sola direcció.
